MARKET TIMING

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

En el newsletter del mes passat fèiem esment a les incerteses generades per la segona onada de la Covid-19, temors que mantenien els mercats borsaris en un compàs d’espera. Tan sols un mes després, aquest novembre hem vist el millor mes dels trenta anys d’història de l’Ibex, una revalorització del 25,2% on han destacat empreses com Sol Melià o IAG amb recuperacions del 70%.

El detonant d’aquest mes de rècord ha estat l’anunci sobre l’efectivitat de les vacunes, notícia en certa forma previsible, tal com comentava en Jaume Puig en l’article publicat a “La Vanguardia” el 27 de juliol amb el títol “Comprar abans de la vacuna”

Si bé la pujada ha estat important, hem de ser conscients que tot just estem en l’inici d’una fase alcista que vindrà liderada per molts d’aquells valors que s’havien quedat en la part baixa de la lletra “K”. La “K” és la forma que ha pres, fins aquest moment, la recuperació de la caiguda de març.

Cal tenir la mirada en l’alçada justa que ens permeti visualitzar les valoracions raonables de les empreses. És altament probable, des d’un punt de vista estadístic, que després de les fortes revaloritzacions el mercat retrocedeixi part del terreny guanyat, i si això es produeix, cap fred i que no alteri la nostra estratègia.

Aquest tipus de moviments violents, tant a l’alça com a la baixa i que es produeixen en el moment menys pensat, fan pensar que la feina d’un assessor financer és anticipar-los i aprofitar-los… això és el que es coneix per “Market Timing”

El “Market Timing” intenta afinar al màxim els punts d’entrada i de sortida del mercat, possiblement hi ha inversors que tinguin estratègies òptimes basades en el “Market Timing” però molts estudis demostren que, en conjunt, aquestes estratègies aporten menys rendibilitat que posicions més passives de comprar i esperar.

Per exemple, un estudi de Morningstar sobre un període de cinc anys demostra que les rendibilitats dels inversors que han aplicat estratègies d’entrada i sortida han estat en una forquilla del -1.40% al +0.53% per any sobre la rendibilitat dels propis fons… és a dir, de mitjana, aquestes estratègies més “actives” han generat una menor rendibilitat de l’1,40% en molts casos i les millors estratègies només han sumat un 0,53%, en definitiva, més a perdre que a guanyar.

Faig referència al famós estudi de J&P Morgan on s’analitza el comportament del S&P500 en un període de 20 anys (1999-2018). L’estudi conclou que el que hagués estat invertit permanentment duran els 20 anys hauria obtingut una rendibilitat del 5.62% anual… en canvi, el que estigui temptat de fer “Market Timing” i es perdi les 10 millors sessions borsàries la rendibilitat li cau al 2,01%. Caldria veure també el resultat de qui aconsegueixi esquivar les 10 pitjors sessions

Davant la dificultat de l’encert (palesa en l’estudi de Morningstar) i tenint present que a 20 anys l’S&P500 s’ha mogut en una forquilla de rendibilitat anual entre el 6% i el 18% no convida a ser molt actiu amb les estratègies de “market timing”… possiblement el que hagi sortit del mercat el mes passat esperant “millors notícies” aquest novembre ja haurà perdut algunes quantes d’aquestes millors sessions borsàries.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

En que et podem ajudar?