ROTACIÓ SECTORIAL I EXCESSOS

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

El dia a dia continua marcat pels efectes de la pandèmia, no és així en els mercats financers, “dopats” d’estímuls monetaris i fiscals cotitzen clarament l’economia postpandèmia esborrant, fins i tot, les incerteses prepandèmia que continuen existint.

Com cada any, desembre i gener concentren les presentacions d’anàlisis sobre perspectives econòmiques, sense entrar en detalls el titular pot ser “optimisme general”.

Per exemple, l’enquesta de Lance Roberts de gener preveu pel 2021 una mitjana de pujada esperada pel S&P500 del 6,49 % (lleugerament per sota la mitja històrica)… val a dir que considero que les prediccions a 12 mesos no serveixen de res, tret dels titulars periodístics, en realitat s’han demostrat del tot inútils.

Una altra dada, l’índex de confiança trimestral dels estalviadors espanyols elaborat per J.P Morgan Asset Management ha tancat el 2020 en positiu, i preguntant sobre quin mercat creuen que serà millor, el 30,1% pensa que serà l’europeu… tampoc li dono cap valor predictiu a aquest tipus d’enquestes més enllà de detectar excessos de confiança o de por.

Esperem Rotació “Value” el 2021

La nostra visió a mitjà termini no ha variat en absolut des dels mínims del març i s’ha vist reforçada per l’evolució recent dels mercats, ara no són poques les cases d’anàlisi que s’estan alineant amb aquesta visió.


És el moment de les “small caps” i les empreses amb biaix “value”, els sectors més damnificats el 2020 seran els millors del 2021 i viceversa. Afirmació sustentada per les valoracions fonamentals, que com sempre les situem en el centre de les decisions. Tot i la llarga espera, i dosis de paciència gastades, el “value” es torna a veure afavorit

Publicats el 50% dels resultats de les empreses del S&P500, l’índex de sorpreses positives és del 80%, però no podem passar per alt que estem davant un mercat totalment bipolar, on contrasten valoracions raonables amb valoracions molt exagerades, companyies molt populars entre els inversors, han tirat molt i en molts casos s’han desvinculat dels seus fonamentals.
La situació actual recorda a un mix entre la bombolla “punt com” per les revaloritzacions explosives d’algunes empreses només amb la base d’expectatives i la crisi Nifty Fifty dels anys 70 on les 50 empreses més solides, que havien tirat del mercat en l’última dècada (a l’estil FANGs) varen caure molt per sobre a la caiguda real de resultats donat les altes valoracions assolides.

“FEBRADES”

No sé si la causa és els confinaments, més temps davant les pantalles, la cerca d’alternatives d’ingressos, la naturalesa cobdiciosa de l’ésser humà, el ral·li dels valors tecnològics …no ho sé…, possiblement és la suma de tot plegat, però el cas és que aquests últims mesos els inversors detallistes han disparat el volum de negociació. Segons Piper Sandler, el volum negociat diari mitjà s’ha doblat en un any, passant dels 7.000 milions el 2019 a 14.700 milions aquest gener.

Volum concentrat en empreses especulatives de l’estil Tesla, i altres actius com la plata, l’or o les criptomònades. Per cert, aquesta setmana arran de l’anunci de l'”extravagant” Elon Musk de què Tesla invertia 1.500 milions en Bitcoins la criptomoneda s’han enfilat per sobre de 46.000 USD.

O el cas de GameStop, on els petits inversors del fòrum Reedit organitzats contra els fons baixistes aconsegueixen girar la pressió baixista sobre el valor. No ens enganyem, no és cap victòria contra el capitalisme, al contrari, és la contribució a alimentar un sistema especulatiu amb informació esbiaixada i per tant poc eficient. Això passa quan un mitjà té capacitat d’influir en els preus, ja sigui per un tweet de l’Elon Musk o una recomanació en un blog. És el truc de sempre, qui obté benefici és el divulgador i pocs més a canvi de la pèrdua de molts. Per molt que els reguladors s’esforcin a penalitzar aquestes pràctiques sempre han existit i existiran.

L’AUTÈNTIC RISC

Tot i les “febrades” o “bombolles” latents que poden desencadenar correccions brusques dels excessos, creiem que hi ha suficients alternatives a preus raonables. L’explosió d’aquestes “bombolletes” no hauria de generar massa impacte en l’economia real.

El risc més important és la combinació de l’expansió de deute amb la inflació… que pot generar una temuda estagflació, és a dir inflació sense creixement. Possiblement amb l’experiència de l’impacte de la retirada d’estímuls el 2018 és d’esperar que ara es retirin de manera molt gradual, i per altra banda part de les petites tensions inflacionistes actuals deriven de parades productives del 2020 que possiblement es regularitzaran. A curt termini no s’esperen canvis importants, però si cal estar alerta a algun indicador en el futur, aquest és el més rellevant.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

En que et podem ajudar?